El múscul és un òrgan contràctil que es relaciona amb l’esquelet per generar moviment. La seva funció és la de contreure’s i distendre’s. Els músculs responsables de la posició erecta, a diferència dels dinàmics, són petits, curts i adherits als ossos. L’esforç constant que mantenen amb la gravetat els fatiga i, amb el pas del temps, tendeixen a anquilosar-se i a encongir-se. Necessiten, doncs, deixar-se anar de les “tensions-crispacions” que van acumulant. Per altra part, els dinàmics, amb termes amplis, ens mouen i ens desplacen i són propensos a la hipotonia.

Contràriament al que se sol pensar, però, no aconseguirem amollar la musculatura amb les clàssiques sessions d’estiraments o amb els exercicis de resistència perquè exageren la tensió extensible i la compressiva. Un múscul, tot i en repòs, ens pot mostrar crispació i duresa, que vol dir que no pot retornar al seu estat natural. Si insistim a potenciar-lo podria acabar en contracció permanent o, dit amb unes altres paraules, endurit, que és tot el contrari de tonificat.

La dèria d’enfortir els abdominals és un bon exemple que il•lustra, en línies generals, de quina manera se sol abordar el treball corporal. La idea de mantenir els abdominals forts, no ens enganyem, respon més a una necessitat estètica que a les exigències de la salut orgànica. Sigui com sigui, tots coneixem els exercicis de repetició destinats a enfortir-los. Però, què és el que fem en realitat? Doncs, senzillament, escurçar-los, endurir-los i espessir-los. Això sí, exteriorment, donarà la sensació que estan tonificats, però en realitat, estan comprometent la respiració, els òrgans interns i l’alineació corporal.

El nostre sistema muscular està acostumat a rebre ordres per inhibir el dolor, l’angoixa, fins i tot, el plaer. Tot plegat no ha fet altra cosa que configurar-nos un perfil particular, un caràcter que té a veure amb l’actitud muscular. La cuirassa muscular és el terme que aplica Wilhelm Reich per explicar el procés d’enduriment del múscul, procés que s’esdevé a conseqüència de repetir certs gestos per protegir-nos emocionalment. Contenir la respiració, contreure els abdominals i el diafragma són els mecanismes inconscients que fem servir per suprimir el plaer i l’angoixa o, com diu Reich, una forma d’interrompre el procés orgàstic.

Així doncs, la rigidesa de la musculatura és l’aspecte somàtic del procés de repressió i, a la vegada, la base per perpetuar-ne l’existència. L’actitud que considerem una predisposició innata no és altra cosa que una conducta vegetativa adquirida, apresa com un acte de defensa. Les actituds del caràcter i les musculars es corresponen. Per als especialistes de la bioenergètica, tenen una gran importància, per això ells operen des del sistema muscular per dissoldre i afluixar les tensions. Som individus amb una constant evolució i podem modificar les actituds que han estat produïdes per reaccions neurovegetatives que, finalment, han esdevingut cròniques. Només cal adonar-nos-en.

Contacte